Trampes píqueres per a sobreviure o per a acumular diners

L´ estraperlo i els March.

 

L´ estraperlo va ésser durant molts anys una activitat molt habitual…. A tots els pobles, per petits que fossin, hi havia persones que practicaven l´estraperlo. Havia, també i sobretot, molta fam i carències de tot tipus i  aquest era el detonant principal per a que els més atrevits es fiquessin a practicar aquesta activitat. Ara que estem ací i en aquest punt vos recomano, a més dels dos llibres dels que parlarem àmpliament, un altre que ja fa un temps que va ésser novetat. Es tracta de Quan anàvem a l´ estraperlo de Víctor  Labrado d´ Angle Editorial. Una veritable lluita, del dia a dia, per sobreviure.

 

Hi ha un llibre de Documenta Balear que també ens il·lustra sobre aquesta activitat; es tracta de “Contraban, república i guerra civil” (pareix, segons m´ expliquen,  que contraban s´ utilitza més per a definir  aquesta activitat dins de la mar, on les distàncies per a comercialitzar il·legalment són més distants)

Anem a veure, dons, que ens conta aquest llibre des de la contraportada: « Com una cadena en què cada anella lliga les precedents amb les posteriors per assegurar-ne la continuïtat, la història del contraban forma una unitat al llarg del temps amb múltiples facetes, amb protagonistes diferents, però amb trets comuns. La gosadia, la voracitat i la manca d’escrúpols, trets definidors de pirates i corsaris d’antany, foren el llegat hereditari que reberen els contrabandistes, els seus parents contemporanis. En el període estudiat, el contraban era una modalitat més de l’activitat comercial, però hi havia dissemblances entre el comerç legal i el contraban: més risc, una imprescindible complicitat entre les autoritats i els contrabandistes i una previsió de guanys superiors. Una activitat que se sostenia sobre la llei del silenci –l’omertà– i la corrupció.

Les dècades compreses entre els quaranta i la fi dels anys seixanta fou l’època daurada del contraban, que proporcionà ingressos elevats als capos. Tels homes que formant part de les comparses de les companyies, «anar de tabac» els permeté transitar per la postguerra sense passar fam.
El contraban en les primeres dècades del segle XX es desenvolupà en un context històric convuls, marcat pels grans enfrontaments ideològics com a conseqüència de la irrupció de les masses obreres en la lluita política pel poder.

La contracció dels intercanvis comercials internacionals, a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, i la política econòmica autàrquica del franquisme crearen les condicions perquè es desenrotllés un comerç il·legal florent que va satisfer les demandes dels consumidors, no cobertes per un Estat intervencionista. Polítics, capos, carrabiners, guàrdies civils, contrabandistes a la menuda, traginers, un rosari d’arquetipus que componen un mosaic social d’una època en què tot escassejava. En la construcció del relat no s’estableixen jerarquies, sinó que cadascun dels personatges, en el seu àmbit, se’n fa protagonista.
 

 

L´ escriptor d´aquest llibre engrescador és en Pere Ferrer Guasp (Alaró, 1949) és llicenciat en filosofia i lletres, especialitat història, i doctor en història per la Universitat de les Illes Balears. La tesi amb què es doctorà fou el resultat d’una investigació sobre els orígens de la fortuna de Joan March .

És autor dels llibres Joan March. Els inicis d’un imperi financer ;  Joan March, la cara oculta del poder  i coautor d’ El segle XX a les illes Balears  i Verguisme, anarquisme i espanyolisme.

Però ha més ha publicat articlestan variats com: la crisi de subsistències a Mallorca (1917-1920), les eleccions durant la Restauració, la Mallorca sacsejada pel turisme, les conseqüències de la postguerra a l’illa (1939-1959)...

Podem dir a boca plena, tal com ho demostren no pocs historiadors e investigadors, que en March era un contrabandista i al qual  s´ha seguit tota la seva descendència. D´aquesta descendència en parla  el jove periodista Esteban Urreiztieta.

 

Aquest s´ endinsa dins la història d´ aquesta família i explica com en March es va convertir en un dels homes més rics del món. Aquest periodista i escriptor no té pels a la llengua i afirma “ es va convertir en un dels homes més rics del món gràcies a la més gran de les companyies de contraban….i sempre va fugir de les autoritats comprant tot el que té menys l´ honor….

La fortuna dels March és, gairebé, incalculable i es conegut com l´ últim pirata del Mediterrani. Es veu allò que va voler deixar com a última voluntat va ésser que quedés memòria d´ ell per a sempre. Els seus descendents actuals, els nets, fugen de la gent, de les mirades, dels periodistes, de les preguntes i de tot plegat , però mentrestant mantenen una de les fortunes més estables de l´ Estat Espanyol……això i molt més podrem trobar en aquest llibre que és un  exemple de com un periodista s´ endinsa.

Esteban Urreiztieta  és  llicenciat en periodisme . La relació amb Mallorca comenta quan en 2003  s´ incorpora  a "El Mundo /El Día de Baleares" com a cap  de la Secció d´ Investigació. L´ any  2007 és nombrat subdirector de "El Mundo/El Día de Baleares”.